divendres, 3 de desembre de 2010

Llibre del mes: Les terres promeses - Joan Barril

Les terres promeses

Edicions 62, 2010

El periodista i escriptor Joan Barril ha guanyat el 30è Premi Sant Joan Caixa Sabadell amb l'obra Les terres promeses, una novel·la d'intriga amb la revolució cubana com a rerefons. Barril ha explicat que la història arrenca a partir d'un barceloní blanquejador de diners a les Illes Caiman i acaba prenent com a protagonista l'hipotètic germà petit dels Castro, Santiago Castro. L'escriptor ha afirmat haver gaudit del procés de documentació necessari per escriure l'obra ja que inclou fets i personatges reals. Per Barril, és una novel·la "íntima" que "reivindica les possibilitats de canviar i la revolució interior". El premi esta dotat amb 60.000 euros i Edicions 62 la publicarà a finals d'octubre.

Amb aquesta última dada, el premiat ha fet broma ja que precisament el protagonista inicial de Les terres promeses és Robert Miranda, un barceloní assentat a les illes Caiman on es dedica a blanquejar diners per a un empresari de la construcció. Després del que ha decidit que serà la seva última entrega, Miranda passa unes hores atrapat en el reduït aeroport de l'illa on coincideix amb una sèrie de personatges, d'entre els que destaca una anciana cubana, Lucía.

Serà el relat d’aquest personatge el que transportarà l'acció a l'última setmana del 1958, quan faltaven pocs dies per a l'entrada de Fidel Castro a l'Havana i el triomf de la revolució. A partir de llavors i de la mà de la narració de Lucía, el protagonisme recaurà en l'hipotètic germà petit dels Castro, Santiago Castro.

És precisament gràcies a aquest personatge que Les terres promeses és una novel·la en la que "s'indica i es reivindica les possibilitats de canviar" i "sobre la possibilitat de la revolució interior”. “És una novel·la íntima” ha esmentat Barril.

L'escriptor ha explicat que per a que una novel·la funcioni cal que tingui una trama lògica pel que fa a la ubicació en l'espai i el temps, una recerca de la bellesa i una base documental. Així, Barril ha assegurat que tot el ventall de personatges secundaris dels que parla Lucía van existir i molts dels fets del context són verídics, per la qual cosa ha portat a terme un procés de documentació que l'ha satisfet molt.