A l'abril prepara...el teu propi licor
"Pitxeret"
Sella (Alacant)
Ingredients i quantitats:
- Tres litres d'aigua
- 750 grams de sucre
- Un litre de cafè licor
- Dues cullerades soperes de sucre cremat
- Mitja culleradeta de canyella molta
- Suc de mig llimó
- Corfa d'un llimó
- Mitja culleradeta de canyella molta
- Suc de mig llimó
- Corfa d'un llimó
Preparació:
Una vegada posada l'aigua en un llibrell, s'afig l'escorça de llimó, degudament ratllada, així com el suc de mig llimó. S'incorporen també els sucres i la canyella.
A continuació es passa tot açò per un colador de tela metàl·lica, traslladant la beguda a flascons que es van deixant al frigorífic.
Una vegada fred se li incorpora el cafè licor, servint-lo en xicotets “pitxerets”, d'ací la denominació que pren aquest licor refrescant.
* L'andana recomana el consum de begudes alcohòliques...ara bé, amb coneixement.
Font: Seijo Alonso, Francisco G., Las bebidas valencianas. Ed. Villa, (Alacant, 1980)
_____________________
A l'abril llig...
Títol: La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El centre excursionista de lo Rat Penat (1880 - 1911)
Autor: Rafael Roca
Gènere: Estudi
Gènere: Estudi
Editor: Denes
Descripció:
Una de les aportacions més sòlides i destacades que, a finals del segle xix i principis del xx, la societat cultural Lo Rat Penat realitzà al moviment cultural i literari conegut com la Renaixença està constituïda per l’excursionisme intel·lectual, que anava a la recerca dels vestigis històrics i arquitectònics que conservaven els municipis valencians.
Així, entre febrer de 1880 i juliol de 1911 els membres del «Centre d’excursions cientificoliteràries i artístiques de Lo Rat Penat» visitaren multitud de pobles i comarques de tota la geografia valenciana que presentaven un interés històric, artístic i/o antropològic. Més de cent quaranta excursions que, en un moment en què viatjar era una activitat molt més complicada i incòmoda que no ara, els permeteren descobrir els límits i les possibilitats del territori valencià i exportar la Renaixença a les diferents comarques. A més, cal assenyalar que el Centre Excursionista de Lo Rat Penat també practicà dues incursions fora de la geografia valenciana, a llocs d’un gran simbolisme històric i patriòtic, com ara els monestirs de Poblet i Santes Creus i les ciutats de Valls i Tarragona, en 1882; i els municipis de Daroca, Sarrión, Calataiud i Terol, en 1901.
De totes aquelles visites ens han pervingut les cròniques que, amb posterioritat, els mateixos excursionistes redactaven i publicaven a la premsa, i també una bona col·lecció de fotografies, en la seua major part inèdites, que els propis expedicionaris realitzaven. Un material, en conjunt, de notable interés documental –no sols per al coneixement de la història i del patrimoni cultural del País Valencià, sinó també per a l’estudi del valencianisme, del periodisme, de l’excursionisme i de la geografia humana i popular de l’època de la Restauració– que el lector trobarà recollit, reproduït i estudiat en aquest volum.
Rafael Roca (Alaquàs, 1971) és doctor en Filologia Catalana i professor de la Universitat de València. Membre del Consell de Redacció de la revista Saó i de la Societat Verdaguer d’estudis literaris, ha centrat l’interés de les seues investigacions en la literatura valenciana del segle xix, amb una atenció especial als escriptors i les entitats que varen protagonitzar el moviment de la Renaixença. Al respecte, ha publicat diversos treballs en obres col·lectives i en revistes especialitzades com ara Caplletra, Llengua & Literatura, Randa, Afers i l’Anuari Verdaguer.
Entre els seus llibres, cal destacar: L’alba d’un poble. Biografia de mossén Josep Alba (Denes, 2000), Escrits polítics (1866-1908) de Teodor Llorente (IAM, 2001), Teodor Llorente, el darrer patriarca (Bromera / IIFV, 2004), Poesies valencianes de Constantí Llombart (AVL, 2006), Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana (PUV, 2007), La Renaixença i la Ruta del Cister (Cossetània, 2008), Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa de Teodor Llorente (Denes, 2010) i El valencianisme de la Renaixença (Bromera, 2011), que li meresqué el XII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2010). portadas.
_____________________
A l'abril escolta... 
Títol: "Cants i cants"
Grup: "Apa" (Josep Aparicio)
Estil: Folk/ Fusió/ Música tradicional
Edita: Temps Record
Membres grup:
Josep Aparicio "Apa": veu
Ricardo Esteve: guitarra flamenca
Jesus Gimeno: bateria
Matthieu Saglio: violoncel
Més info: http://www.myspace.com/josepaparicioapa
http://www.lasibilavalenciana.info/catala/artistes/apa.html
Riberenca.
apa | Myspace Music Videos
http://www.lasibilavalenciana.info/catala/artistes/apa.html
Riberenca.
apa | Myspace Music Videos
Ja fa molt de temps que esperàvem un treball com aquest: un disc on Josep Aparicio "Apa" destapara el seu pot de les essències i es consagrara definitivament en la primera línia de l’escalafó cantador. De moment, ja s'ha fet mereixedor d'un dels premis Ovidi Montllor 2011 en la modalitat de folk.
Fins a aquest Cants i cants, Apa havia anat escampant generosament la seua portentosa vocalitat per diverses formacions —Alimara, El Poblet, Grup de Danses de Quart de Poblet, Jérez-Texas...—; inclús havia enregistrat un disc de cant valencià amb Josepa Blasco —Cant d’estil (Valdisc, 1987)— i havia esbossat bona part de les inquietuds artístiques que ara es materialitzen definitivament en la seua estrena discogràfica amb La Beniterrània —Sentiments (Cambra Récords, 2004)—.
Aquest disc, però, va molt més enllà de tots els tantejos precedents i ens el presenta solt i exuberant, lliure de qualsevol lligadura i compromés en cos i ànima a donar eixida a la seua impetuosa creativitat.
És tracta, doncs, d’un disc molt personal i visceral, on l’afortunada companyia que l’acomboia —amb Ricardo Esteve al comandament i les notables aportacions de Jesús Gimeno, César Giner, Diego López i Eduard Navarro— es limita a perseguir-lo amollonant-ne el camí amb intervencions que realcen el recorregut del protagonista sense desviar-lo excessivament dels seus propòsits. I Apa s’hi mostra amb totes les encarnacions que li coneixíem i altres que presumim rigorosament inèdites: hi ha l’Apa de veu torrencial i prodigiosa, repuntant els confins de la tessitura i desmentint les limitacions de la capacitat pulmonar; l’Apa de gola oberta i aspra, que ens esvera amb aquella barreja d’exhibició tècnica i profunditat expressiva on no sabríem discernir si el que se’ns proposa és un explosió interpretativa o una implosió sentimental; l’Apa heterodox i canalla que somriu provocador mentre l’orquestra esclata en un inesperat episodi de swing —“Helena”— o que s’enfila pels costers del pop en un dels moments més sorprenents i brillants de la gravació —“No paren de mirar-nos”—; l’Apa admirador de Vicent Torrent i Al Tall l’empremta dels quals hi compareix com una tornada recurrent: “Coloma bruna”, “Helena” —amb el seu final estrafent “Lladres”—, “Bolero de l’Alcúdia”; i l’Apa atret pel flamenc que en busca els punts de tangència amb el cançoner valencià capbussant-se en els territoris del fandango —l’extraordinària “Malaguenya”, que augurem clàssic indiscutible del seu repertori i moment culminant dels concerts—; però també hi ha un nou Apa matisat i contingut, que explora racons insòlits de la seua expressivitat vocal portada a la banda contrària del que ens acostuma, degotant tendresa i fragilitat; un Apa que afina la seua vena poètica en dos textos esplèndids: “Nit de lluna plena”, “No paren de mirar-nos”; o, en fí, un Apa intuïtiu capaç de cantar Salvat Papasseit per seguidilles i jota —“Caterineta”— o Lluís Guarner per granaïna —“Granaïna marinera”— sense deixar de sonar natural, rabiosament genuí. Si amb tot això —i molt més que no encertem a verbalitzar— no aconsegueix traspassar el cercle d’iniciats, haurem de començar a mirar-nos el país amb uns ulls una mica més espantats.
_____________________
Al març prepara...el teu propi licor
"Salvieta"
Cocentaina (Alacant)
Cocentaina (Alacant)
Ingredients i quantitats:
- Dos litres d'alcohol
- Un quilo i quart de sucre
- Un polsim de sucre cremat
- Vuit litres d'aigua
- 150 grams de sàlvia
- 150 grams de sàlvia
Preparació:
Després de bullir la sàlvia, una vegada freda, es cola, barrejant-la amb una tercera part de l'aigua i l'alcohol destinat a tal fi, deixant tots dos en maceració setanta-dues hores, removent diàriament al matí i a la nit.
Passats els tres, o quatre dies, es dissol el sucre normal, així com el cremat -d'aquest uns 10-15 grams tan sols- en la resta de l'aigua reservada, afegint-ho al recipient.
Després d'un repòs d'un mes, o més, si es desitja, es procedeix a colar el licor.
* L'andana recomana el consum de begudes alcohòliques...ara bé, amb coneixement.
Font: Seijo Alonso, Francisco G., Las bebidas valencianas. Ed. Villa, (Alacant, 1980)
_____________________
Al març llig...
Data de llançament: 2011
Autor: Jordi Reig
Gènere: Estudi etnomusicològic
Editor: Institut Valencià de la Música
Descripció:
Aquest estudi tracta de definir i sistematitzar la música tradicional i folklòrica valenciana atenent-ne no sols les característiques morfològiques, sinò també els factors sociològics de què s´ocupa habitualment l´etnomusicologia. Per a dur a terme aquest objectiu, primerament s´estudien els aspectes generals que emmarquen el fenomen i ajuden a comprendre´l, després s´analitzen un a un els diferents elements del llenguatge musical que utilitza la música tradicional i folklòrica valenciana per a esclarir de quina manera concreta els usuaris d´aquest llenguatge musical posen en joc els elements esmentats, i finalment es proposa una taxonomia de tots i cadascun dels gèneres amb la intenció de caracteritzar-los i definir-los d´acord amb les seues particularitats musicals i extramusicals. S´hi aporta una bona quantitat de transcripcions musicals amb les ilustraciones sonores corresponents, en suport MP3, per a comprovar-ne la versemblança.
Sobre l'autor, dir que Jordi Reig Bravo (Gandia, 1956) és doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació, i en l´actualitat exerceix de professor de Música de Tradició Oral, de Fonaments d´Etnomusicologia, de Composició, de Notació i d´Anàlisi al Departament de Musicologia i Pedagogia del Conservatori Superior de Música de València (pertany al cos de professors de músics i arts escèniques des del 2004). És assessor i col·laborador de l´àrea de Documentació i Comunicació de l´Institut Valencià de la Música de la Generalitat Valenciana, i està al càrrec de la coordinació de la Fonoteca de Materials i d´altres fons sonors de música tradicional valenciana.
Compositor, arranjador i músic en actiu, membre del grup Al Tall des del 1986, ha oferit nombrosos concerts, ha enregistrat discos, ha impartit conferències i ha dut a terme seminaris i té diverses publicacions. Des del vessant més musicològic de l´etnomusicologia, el seu interés investigador s´orienta, principalment, cap a l´estudi de la música tradicional i folklòrica valenciana analitzada des d´un punt de vista etnomusicològic, sistemàtic. Com a mitjà de comunicació entre éssers humans que pertanyen a una col·lectivitat determinada amb trets en comú com la llengua, la cultura o l´entorn geogràfic, i també com a discurs sonor particular constituït per elements musicals específics.
_____________________________________________
Portada de "l'última ressaca". Primer senzill del nou disc
Títol: "L'amor feliç"
Grup: "Mishima"
Estil: Pop
Edita: The Rest is Silence Records/Warner Music
Membres grup:
David Carabén: veu i guitarra
Marc Lloret: teclats i veus
Dani Vega: guitarres
Xavi Caparrós: baix i veus
Alfons Serra: bateria i veus
Més info: http://www.myspace.com/intomishima
El pop està d'enhorabona. El grup barceloní Mishima ja té llest el que serà el seu sisè disc d'estudi. El títol triat pel grup de David Carabén per a aquest treball serà "L’amor feliç" i el 27 de març la data per a l'eixida del disc, que ha sigut gravat durant els passats mesos de desembre i gener, sota la batuta del productor Paco Boig en els seus estudis en El Port de Santa María, Cadis. El segell The Rest is Silence, creat pels propis Mishima, serà l'encarregat de publicar aquest LP comptant amb la distribució de Warner Music Spain.
Amb tot, "L’amor feliç" representa la reiteració del gran moment que viu i ha viscut Mishima. Després de l'edició del seu anterior àlbum "Ordre i Aventura", els catalans han vist com a públic i crítica es posaven d'acord per a ovacionar i reconèixer de forma coral el seu treball de llarg recorregut, doncs ja són més de deu anys el temps que porten batallant en els subterranis del pop, de la proposta artística honesta i el caràcter propi com a senyals d'identitat. Una reeixida gira de més de vuitanta concerts en els últims dos anys ha sigut la millor exemplificació que el treball d'orfebres i escultors realitzat fins al moment pot donar suculents fruits. El títol del disc prové de l'adaptació al català de la cançó de George Brassens Il n’ja pas d’amour hereux que van versionar amb Laetitia Sadier de Stereolab en el mític concert del Palau de la Música del març passat. Afegir que el nou treball de Mishima comptarà per primera vegada amb Xavi Caparrós al baix i Alfons Serra a la bateria participant en el procés d'enregistrament, encara que l'adaptació dels dos últims integrants en arribar al grup estava consolidada després de múltiples directes.
No serà, doncs, fins a finals de març que el disc veurà la llum físicament, però des del passat 21 de febrer ja es pot gaudir del primer senzill, "L’última ressaca", que es posarà a la venda digitalment aqueix mateix dia. També, com a data a marcar en l'agenda, cal destacar el 13 d'abril, dia en que Mishima començarà a rodar de nou en directe a l’Auditori de Girona.
Detalls d'un disc molt esperat i del que s'espera molt. Els integrants del grup asseguren haver treballat a fons en ell, doncs han elaborat fins a tres sessions diferents d'enregistrament. El propi Paco Boig ha dit que "L’amor feliç" li sembla el millor disc de Mishima fins avui. La portada del disc ve a càrrec, com és habitual, de Folch Estudie. Tots els sentits, doncs, a punt per a veure que han cuinat Mishima. I defraudar no és un verb que ells solguen conjugar.
______________________
Al gener prepara...el teu propi licor
"Tarongina"
Bétera (València)
Bétera (València)
Ingredients i quantitats:
- Mig litre d'alcohol
- Mig litre d'anís
- 250 grams de sucre
- Corfa de tres taronges
Preparació:
Deixar la corfa de taronja en maceració amb l’alcohol, removent diàriament el líquid.
Passats quinze dies cal colar aquesta preparació, afegint llavors l’anís i el sucre.
Convé provar-ho per corregir amb si falta dolçor.
NOTA: Hi ha una altra “Tarongina” de flor de taronger bullida per a diversos remeis.
* L'andana recomana el consum de begudes alcohòliques...ara bé, amb coneixement.
Font: Seijo Alonso, Francisco G., Las bebidas valencianas. Ed. Villa, (Alacant, 1980)
Passats quinze dies cal colar aquesta preparació, afegint llavors l’anís i el sucre.
Convé provar-ho per corregir amb si falta dolçor.
NOTA: Hi ha una altra “Tarongina” de flor de taronger bullida per a diversos remeis.
* L'andana recomana el consum de begudes alcohòliques...ara bé, amb coneixement.
Font: Seijo Alonso, Francisco G., Las bebidas valencianas. Ed. Villa, (Alacant, 1980)
_________________________________
Al gener escolta...
Títol: "Gran"
Grup: "Senior i el cor brutal"
Estil: Rock
Edita: Malatesta - La Casa calba 2011
Membres grup:
M A Landete - veu guitarres teclats
E Martin - veu guitarres teclats
J L Tormo - veu baix harmònica acordió teclats
R Ferreiro - veu percussions bateria teclats
Més info: http://www.myspace.com/seniorthesinger
Senior i el Cor Brutal amb el seu nou treball, ‘Gran’ (Malatesta - La Casa calba 2011), ha tornat a dignificar i diversificar la música feta a casa nostra. El cap d’aquest grup, en Miguel Àngel Landete, s’autodefeneix com un músic a l’estil de la valenciana, és a dir, música americana a la ciutat més feixista de l’estat com és València. Del Landete en destacaria la sinceritat i la claredat, tant en relació amb la seua música com amb qualsevol altre tema. De fet, a l’Enderrock vaig trobar una frase que em va agradar i que resumeix el seu segon disc: ‘crec que es poden fer cançons de sexe, budells, cor i d’acabar amb els feixistes perquè al final tot és el mateix... amor’.
Tot i això, si hi ha alguna cosa que m’atrapa són les seues lletres i melodies acompanyades d’una veu esgarradora com la seua. Qui busque en el nou treball cançons que seguisquen la línia de ‘València eres una puta’ o ‘El signe del temps’, ja pot anar buscant un altre passatemps, perquè no té res a veure. Tot canvia. El primer estava gravat en analògic, en directe, sense cap productor i marcat de guitarres de dalt a baix. El segon, en canvi, està gravat en digital, compten amb la producció del Refree, gravat per pistes i no té tanta presència de guitarres. ‘Gran’ és un disc més complex, que cal escoltar amb tranquil·litat: amb els ulls tancats i l’ànima oberta.
El tema inicial, ‘Gran’, és una cançó plena d’energia que, juntament amb el cor dels seus ‘primos’, denuncia tots aquells que es creuen superiors als altres. És una de les que més ràpidament ‘entra’, per la melodia ‘apegalosa’. En segon lloc, trobem ‘El bon any’, una cançó que passa de la intimitat amorosa de la guitarra i la veu esgarrada del Landete, a la festa d’una taverna acompanyat d’un cor femení que trasmet felicitat i alegria. Seguint el tema fonamental del disc, l’amor, mostra que als seus músics americans els estima de veritat (amb els cors de l’Eef Barzelay) en ‘Tots els ianquis que vull’. ‘A tremolar’ ens anima a viure la vida al màxim i ens atrapa amb una guitarra potent al final. I de la potència de les cordes passem a la sonoritat celestial de l’òrgan en ‘Amoride’, on podem trobar una de les lletres més clares d’amor de tot el disc, ‘Folla’m de tot cor i fes-me un home nou’. Amb ‘Quasi m’oblide de tu’, ens mostra nous registres sonor amb instruments de vents. A mi em ve al cap una colla de músics que tornen després d’una nit de festa i van a casa d’una estimada. ‘La sort adormida’ destaca pel marcat caràcter rocker i pels canvis de ritmes constants. Amb ‘Tothom vol a tothom’, tornem a la tendresa i a les veus femenines per a passar a una de les millors del disc, ‘Lluna de Mandarina’. Una balada bona de dalt a baix, tant per la lletra com per la instrumentació. Tot seguit es marca un tall pessimista al ritme del baix i sobtat això de ‘Diuen que la partida està clara’ (DQLPEC). Si ell juga, la partida no està tan clara per als podersos. Abans d’acabar el disc trobem un altre track ben bonic, anomenat ‘Llàgirmes de gintonic’. La cirereta final del pastís és la nova aparició de ‘Gran’, on canta a l’amor sense cap mena de condicions que segueix i profetitza al llarg del disc.
És un treball valent, superlatiu i que arriba amb molt bones crítiques, a més der ser un dels més esperats del 2011. Feu-vos amb ell i gaudireu d’una obra mestra musical i també artística per l’acabat final de la presentació física de la mà de Jordi Albinyana. La vida a València és plena de feixistes, de corbs i xupla-sangs a tot arreu que volen acabar amb la vida i la felicitats dels seus habitants. Es necessita amor, es necessita alegria, es necessita antifeixisme (com diu al disc, This Music Kills Fascists), es necessita sense cap mena de dubte, la música del Senior i el Cor Brutal.
Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/3956078/20111129/senior-cor-brutal.html
Al gener llig...
Tot i això, si hi ha alguna cosa que m’atrapa són les seues lletres i melodies acompanyades d’una veu esgarradora com la seua. Qui busque en el nou treball cançons que seguisquen la línia de ‘València eres una puta’ o ‘El signe del temps’, ja pot anar buscant un altre passatemps, perquè no té res a veure. Tot canvia. El primer estava gravat en analògic, en directe, sense cap productor i marcat de guitarres de dalt a baix. El segon, en canvi, està gravat en digital, compten amb la producció del Refree, gravat per pistes i no té tanta presència de guitarres. ‘Gran’ és un disc més complex, que cal escoltar amb tranquil·litat: amb els ulls tancats i l’ànima oberta.
El tema inicial, ‘Gran’, és una cançó plena d’energia que, juntament amb el cor dels seus ‘primos’, denuncia tots aquells que es creuen superiors als altres. És una de les que més ràpidament ‘entra’, per la melodia ‘apegalosa’. En segon lloc, trobem ‘El bon any’, una cançó que passa de la intimitat amorosa de la guitarra i la veu esgarrada del Landete, a la festa d’una taverna acompanyat d’un cor femení que trasmet felicitat i alegria. Seguint el tema fonamental del disc, l’amor, mostra que als seus músics americans els estima de veritat (amb els cors de l’Eef Barzelay) en ‘Tots els ianquis que vull’. ‘A tremolar’ ens anima a viure la vida al màxim i ens atrapa amb una guitarra potent al final. I de la potència de les cordes passem a la sonoritat celestial de l’òrgan en ‘Amoride’, on podem trobar una de les lletres més clares d’amor de tot el disc, ‘Folla’m de tot cor i fes-me un home nou’. Amb ‘Quasi m’oblide de tu’, ens mostra nous registres sonor amb instruments de vents. A mi em ve al cap una colla de músics que tornen després d’una nit de festa i van a casa d’una estimada. ‘La sort adormida’ destaca pel marcat caràcter rocker i pels canvis de ritmes constants. Amb ‘Tothom vol a tothom’, tornem a la tendresa i a les veus femenines per a passar a una de les millors del disc, ‘Lluna de Mandarina’. Una balada bona de dalt a baix, tant per la lletra com per la instrumentació. Tot seguit es marca un tall pessimista al ritme del baix i sobtat això de ‘Diuen que la partida està clara’ (DQLPEC). Si ell juga, la partida no està tan clara per als podersos. Abans d’acabar el disc trobem un altre track ben bonic, anomenat ‘Llàgirmes de gintonic’. La cirereta final del pastís és la nova aparició de ‘Gran’, on canta a l’amor sense cap mena de condicions que segueix i profetitza al llarg del disc.
És un treball valent, superlatiu i que arriba amb molt bones crítiques, a més der ser un dels més esperats del 2011. Feu-vos amb ell i gaudireu d’una obra mestra musical i també artística per l’acabat final de la presentació física de la mà de Jordi Albinyana. La vida a València és plena de feixistes, de corbs i xupla-sangs a tot arreu que volen acabar amb la vida i la felicitats dels seus habitants. Es necessita amor, es necessita alegria, es necessita antifeixisme (com diu al disc, This Music Kills Fascists), es necessita sense cap mena de dubte, la música del Senior i el Cor Brutal.
Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/3956078/20111129/senior-cor-brutal.html
__________________________________________
Data de llançament: Juny 2011 Autors: Mercè Climent i Francesc Mompó Gènere: Novel·la eròtica Editor: Bromera Guardons: XVII Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida Descripció: Aleixa, la jove protagonista que dóna nom a la novel·la, compta amb un atípic do heretat de les dones de la seua família: quan algú somia en ella, ella somia el mateix. Aquests pensaments impropis proporcionen a Aleixa informació molt valuosa de les persones que l’envolten. Però el que en principi sembla un avantatge es converteix en un turment, ja que cada vegada que la son la venç, viu la intensitat d’unes escenes eròtiques de les quals ella és sempre la protagonista. Un amic, un company de faena, un venedor... tots desitgen Aleixa. Una llibreria, un despatx, un emprovador..., no importa el lloc ni el moment. El desig que ella desperta, l’anhel pel seu cos, faran trontollar els sentiments propis. Somiant amb Aleixa, és una obra escrita a quatre mans amb una prosa acurada i un estil marcat per l’abundància de detalls en la descripció. Més info: http://www.facebook.com/SomiantambAleixa |
|---|