Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans.
Col·lecció: Magatzem Can Toni
Editat per: Edicions Documenta Balear
Tema: Poesia
Pàgines: 208
Data d'Edició: 28-03-2008
Tema: Poesia
Pàgines: 208
Data d'Edició: 28-03-2008
Sempre ens ve de bé difondre llibres com aquest que hui us recomanem. Es tracta de Pedra foguera. Antologia de Poesia Jove dels Països Catalans.
Què brull en les neurones dels nostres joves poetes? Si voleu assabentar-se'n cal que llegiu
aquest magnífic llibre publicat per Pèl Cabell, un col·lectiu de veus literàries que té per lema La
tenebra cultural no es envairà. La poesia serà lliure.
Són 28 veus de la jove i nova poesia dels països catalans: Edgar Alemany, Clara Fontanet Abrines, Joan Fullana Company, Joan Tomàs Martínez Grimalt, Pau Castanyer i Fe, Àngel Igelmo Segura, Emili Sánchez-Rubio, Carles Rebassa, Glòria Julià Estelrich, Jaume C. Pons Alorda, Pau Vadell i Vallbona, Pere Antoni Pons, Ivette Nadal, Blanca Llum, Anna Enrich, Laia Martínez i López, Jordi Nopca, Eduard Carmona, Rubén Luzón, Isabel García Canet, Mireia Calafell i Obiol, Martina Escoda i Margenat, Andreu Galán i Martí, Ferràn López i Abad, Josep Pedrals, Martí Sales i Sariola, Joan Durán i Ferrer y Joan Mahiques Climent. La major part d'aquests poetes i poetesses han vist publicada la seua obra en revistes, webs i blogs de poesia i en llibres, així que ja són coneguts pels amants de la bona poesia.
L'antologia està dedicada a Josep Palau i Fabre. El pròleg és d'Enric Casasses i ens diu que la poesía no admite que se le puedan hacer análisis críticos, todos los poetas lo saben: quien habla es ella. Es ella, en cualquier caso, la que lo hará, si le apetece.
El desig et creua la cara
com una llaga hermosa,
tornassolada. De quines dues idèntiques
i rares estacions és equinocci?
De quin terrible rei és ceptre, joia i
lema? Els passavolants s'aturen
i t'acaronen. A la vora del llac
un estol d'ànecs t'observa.
Escampes una lluor hiperbòria
que neguiteja.
El desig: la pastanaga davant dels morros.
com una llaga hermosa,
tornassolada. De quines dues idèntiques
i rares estacions és equinocci?
De quin terrible rei és ceptre, joia i
lema? Els passavolants s'aturen
i t'acaronen. A la vora del llac
un estol d'ànecs t'observa.
Escampes una lluor hiperbòria
que neguiteja.
El desig: la pastanaga davant dels morros.
(Martí Sales)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada