Deliris de lluna

Després del primer recital celebrat ara fa un any a Massalfassar, enguany tornem amb la segona edició de Deliris de Lluna, esta vegada a Puçol i amb la presència de Susanna Lliberós, Alba Camarasa, Manel Alonso i Josep Mir.
El recital serà el dissabte 13 de desembre a les 23h al Café Ro de Puçol (Carrer Bisbe Amigó, 1-B; just davant de l'església)

Passejaré el teu nom pels carrers plens de fang
l'enaltiré sota una pluja indígena i furiosa
com aquell amor nostre.
Et diré un mot molt breu,
m'excusaré per fer-te perdre el temps pensant en mi
mentre expliques en francés
la lliçó quarta.
Hi haurà els minuts encesos
quan t'adones que el plugim et pinta les finestres,
com un plor encongit
tatuatge de roses,
fonaments de memòria secretament absorts.

Vaig brodar als meus pits el clavell de teu sexe,
excelsament hi vas penetrar, cau i preciós,
pergamí del plaer.
Accelerava l'amor, enjogassada,
per ser benignament altiva al davant teu:
les cuixes deixatades, el mos abellidor.
T'endevinava plenament el gest
i et sabia temptat d'ofegar-te en l'orgasme.

El record del teu desig punyent m'ha retornat la gana,
mesquinament et menjaré el melic, amor.

Reiteradament et diré un mot molt llarg
SUSANNA LLIBERÓS


FICCIÓ

Acull-me amb el meu mirar d'indígena
amb la meua sopor de matins, amb la meua

poesia bipolar de rebaixes.
Ja són massa naufragars els que hem registrat
en la nostra bíblia d'atzars
massa tapissos cosits de dia i desfets de nit
esperant Homers.

Acull-me en les teues mans de plaça major
en la primavera pirotècnica del teu dormir profund
amb la porta oberta que és el teu paladar
olimp del teu cos terrenal.
Tempta'm amb Troies, Ítaques i Ilíades
que me les puc creure una a una
amb cadència de cos sense zel.

Són massa cicatrius de Penèlope
en les pells massa acaronars d'argelaga
per a la vida breu de l'home.
ALBA CAMARASA I BAIXAULI


Dona, el teu cavaller afable, gallard
i el teu drac de laberíntics i torturats pensaments
és un monstre bicèfals capaç de les carícies més tendres
generador, però, també d'una violència sobtada i cruel.

Dona, la teua llar és una caverna amb hipoteca,
on restes presonera lligada a una cadena de baules invisibles,
quasi bé impossible de rompre.

Dona, el desamor i l'estima,
l'encant i el desencant
forniquen junts prenyant-te de submissió,
mentrestant les escorrialles de l'amor
omplin de bassals de rancúnia el sòl per on camines.

Dona, el paradís és la fugida somiada, inabastable.
L'infern es tatua cada dia sobre la teua pell.
MANEL ALONSO

SEDUCCIÓ DEL SILENCI

Serena,

enigma etern que es clou,

calcària voluntat d’eternitat:

puresa.

Per sempre closa

en l’ànima translúcida:

estoig diàfan i secret

de núbil enginy

i mot callat.

Objecte inútil

o eina heroica

d’infinita durada.

Búcar de somni.

JOSEP MIR